Preguntes sobre la castanyada

1.-Què és la castanyada?
La castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants.

2.-Què es menja a la castanyada?
Es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada.

3.-Què fan les castanyeres?
Les castanyeres venen les castanyes a la gent del carrer.








4.-Què són els panellets? Com es fan?
Els panellets són uns pastissos petits, i de diverses formes, fets a base de massapà i altres ingredients. La base més característica dels panellets és una barreja d'ametlles crues mòltes, sucre i clara d'ou batuda a punt de neu. Sovint, i perquè sigui més econòmic, s'hi afegeixen patates bullides (o moniatos bullits). Tots els tipus es couen al forn. Els més populars són els panellets de pinyons que estan fets de la base del panellet, arrebossada de pinyons  i envernissats de clara d'ou.

5.-Què és la festa de Tots Sants?
És una festa dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre. La gent va al cementiri per visitar els seus parents difunts.

6.-Què és el Halloween? Què fan els nens i nenes en aquesta festa?
Fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta que tan ràpidament s'han estès per tot el món i, en especial, pels països anglosaxons. Es disfressen de personatges que fan por, com ara bruixes, monstres i vampirs. El nens van per les cases a demanar caramels i altres llaminadures.

(Treball elaborat per Paulina Kilian. Font: Viquipèdia)

Presentació del nostre alumnat

Hola! En les pròximes entrades us anirem presentant els alumnes que tenim enguany, amb la seva foto i amb un breu text que han fet per a l'ocasió. Esperem que us ho passeu bé llegint-ho.

Amie Fofana

Hola,

Em dic Amie Fofana. Sóc de Guinea Konakry i tinc 16 anys. Fa dos anys que estic a Catalunya (Almacelles), i visc amb la meva família.
Quan vaig arribar a CAtalunya vaig veure que hi havia moltes coses diferents del meu país. Per exemple, el menjar. Aquí la gent menja quatre vegades al dia: hi ha l'esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar.
Al meu país només mengem tres vegades al dia: fem l'esmorzar, el dinar i el sopar.
També aquí hi ha més festes que al meu país: la Castanyada, el Nadal, els Reis, la Festa Major...
M'agrada la manera com els pares d'aquí eduquen els seus fills(es) a casa perquè és molt diferent del meu país: els pares són més afectuosos, parlen molt amb els seus fills(es).
També els pares intenten fer tot el que poden perquè els seus fills(es) no sofreixin i tinguin la vida solucionada. Al meu país els pares també fan tot el que poden però tenen molts fills(es) i no poden ocupar-se de tots.

En aquest mapa apareix el meu país:

Té unes cases molt típiques, com en aquesta foto:

Adéu, espero que us hagi agradat.

Sana Oualy

Hola,

Em dic Sana i sóc del Senegal.

Aquest estiu he fet moltes coses amb els meus amics.

He anat a les piscines cada dia, sobretot el dissabte i el diumenge, que hi va molta gent.

Vam jugar, nedar amb les amigues etc.

Un dia els meus amics i jo vam anar a Salou a la platja i vam veure  moltes coses.

També hi havia un munt de gent. Alguns van nedar, altres van fer gimnàstica i alguns van jugar a futbol, a bàsquet i a cartes.

També vaig anar a les piscines de Lleida amb els meus amics i vam nedar i jugar a dintre l’aigua amb algunes noies de Lleida, i després vam menjar a dintre del recinte.

A mi el que més m’agrada és sortir a la nit i passar m’ho bé, i també m’agrada anar  a les festes, sobretot a les festes majors, perquè anem a les penyes a ballar i fem moltes coses més.

Jo jugo a futbol, sóc juvenil d’Almacelles: el millor central de l’equip. També n’hi ha d’altres que juguen molt bé.

Paulina Kilian

Hola, em dic Paulina i sóc de Polònia. Tinc 12 anys i vaig a 1r  d'ESO. M'agrada molt jugar a voleibol i anar amb patinets. Aquest any m'ho he passat molt bé durant les vacances. He anat un dia a Salou. També he anat a les piscines d'Almacelles; hi anava cada dia amb els meus amics i amb la meva família. Ja tinc ganes que torni l'estiu...

Morad Salhi

 

Hola, em dic Morad, tinc 18 anys i m'agrada jugar a futbol.

Mohamed Jied

 

 

Em dic Mohamed, sóc del Marroc i tinc 12 anys. Tinc tres germans: Yassine, Bederedine i Mouad.

Aquest any he acabat primària i he començat secundària. Aquestes vacances d'estiu m'ho he passat molt bé, he anat 15 dies a Salou amb la meva família: pares, germans, tiets, cosins... I després vam anar tots a Bèlgica.

Han estat les millors vacances de la meva vida, encara que he trobat a faltar anar al Marroc, però m'esperaré a l'any que ve.



 E

Raul

Hola,

Em dic Raul. Sóc de Romania. Fa un any que visc a Almacelles (Catalunya). Vaig a 1r d’ESO, i tinc molts amics. M’agrada molt l’aula d’acollida. A mi m’agrada molt el futbol i hi jugo cada dia. M’agrada l’equip del Barcelona i el jugador que més m’agrada és L. Messi. Visc amb  tota la família, el pare, la mare i el meu germà, que té 18 anys. Aquest estiu he anat a Romania. A mi m’agrada molt Catalunya.

  Fins Aviat.

Jesús Vilar

Em dic Jesús i sóc de Jaén. Tinc 12 anys. Fa un any que visc a Almacelles. Vaig a 1r  d’ESO,  vaig a l'aula d'acollida. Tinc molts amics. En les meves estones lliures m’agrada investigar sobre la Segona Guerra Mundial. Aquestes vacances he anat a Vilanova i la Geltrú a visitar els meus tiets.

Smahane Ahmiter

Hola, em dic Smahane, tinc 13 anys, sóc del Marroc i visc a Almacelles. Fa cinc mesos que he arribat a Catalunya. Vaig a 1r d'ESO i m'agrada l'aula d'acollida i mates. Em porto molt bé amb totes les noies de la classe. Aquest estiu va néixer el meu nebot, és molt bonic i petit.

Alin Maxim

Em dic Alin i sóc de Romania, tinc 15 anys i faig 2n d´ESO. Visc a Almacelles i m’agrada molt fer vacances.

Aquest estiu m´he quedat a Almacelles i m’ho he  passat molt bé!! He anat a les  piscines, he jugat  a tenis, i també he  fet una sortida al Vilot.

Ara estic esperant que arribin les vacances de Nadal......

Fatoumata Sanneh

Hola gent!

Em dic Fatoumata Sanneh, i sóc de 1r B d'ESO. Tinc 13 anys,  sóc de Gàmbia, però he nascut a Blanes (Girona). Fa gairebé dos anys que visc a Almacelles, i vaig a l’Aula d’Acollida. La meva tutora de l’aula ordinària es diu Maria Carme Vidal, i la de l’aula d’acollida es diu Ester Graell.

VACANCES

Les meves vacances les he passat a Girona i a Blanes, tot el dia de festa.

A Girona estava a casa de les meves cosines. Vam anar a les piscines i a la platja, però jo no volia banyar-me a les piscines perquè l’aigua estava bullint, i  a mi no m'agradava.

A Blanes vaig anar a la platja  amb el meu pare, les meves cosines i cosins. El meu pare no ens deixava ni una estona, ens comprava gelats, patates, ens posava crema, bla bla bla... És que és molt pes@t, pesadet.

Paraules vingudes d'arreu (I). Aires antics

Com tothom sap, el català ve del llatí, una llengua immigrada que va arribar a les nostres contrades cap al s. II a. C. La major part del lèxic del català prové de la llengua d'Escipió, però... que el llatí es convertís en cada una de les llengües romàniques actuals és fruit, en bona part, de la influència del substrat lingüístic, diferent en cada un dels territoris. I, fruit dels contactes entre grups humans de diverses procedències, les llengües acullen paraules noves. Potser nous conceptes i realitats fins llavors desconegudes. En veurem algunes, classificades per punts cardinals.

Comencem amb els...

AIRES ANTICS

Alarma

Moltes exclamacions han passat a ser paraules corrents del nostre llenguatge. Per exemple: Amb Déu siau! es converteix en adéu; Anuncià l'àngel a Maria... es converteix en Àngela, per dir sí, que s'està d'acord amb alguna afirmació. A l'arma! era el crit amb què les autoritats militars feien formar els soldats per a un atac contra l'enemic. D'aquest crit es va passar al verb alarmar i després al nom alarma i a l'adjectiu alarmant.

DECLC, I, 391

Armari

El mot arma ve del llatí i significa el mateix que en l'actualitat. L'armari era, doncs, el moble on es desaven les armes. Els cavallers, que duien armadura, necessitaven uns espais alts per penjar-hi l'elm, la cuirassa, la llança... Més tard a l'armari hi van col·locar també copes i altres objectes de metall.

La roba es desava en mobles més aviat plans, com baguls, caixes de núvia, calaixeres, etc. Amb el temps -i amb el costum cada cop més estès de penjar la roba- els antics armaris van deixar de contenir armes i van ser llocs molt adients per posar-hi vestits de manera que no s'arruguessin...

DECLC, I, 390

Calamitat

"Quina calamitat!". Es relaciona fàcilment aquesta expressió amb fets terribles, portadors de seqüeles de destrucció i de mort: epidèmies, terratrèmols, inundacions... I no es fa debades. La pagesia romana, quan deia "Quina calamitat!" (calamitas!), es referien sempre al mateix desastre: les tiges de blat, ordi o civada s'havien migpartit i el gra era a terra a punt de podrir-se. Els calami eren les tiges dels cereals. Quan la tempesta, l'huracà o l'exèrcit invasor abatia els camps de blat doblegant els calami, la població es quedava sense l'aliment quotidià per excel·lència: el pa. Per això, la paraula calamitat va ser sinònima de desastre o destrucció irreparable i greu.

DECLC, II, 407



Paraules vingudes d'arreu (II). Aires del sud

A la babalà

Fes les coses a la babalà és fer-les de qualsevol maenra, irreflexivament. És una expressió molt antiga de la llengua àrab, que sona de la mateixa manera que la seva font "alà báb Al·lah" que significa "a la mà de Déu". Sembla que era l'expressió amb què els ciutadans acomiadaven els pidolaires que passaven per les cases i carrers de pobles i ciutats demanant caritat, com dient-los que Al·là, el Déu provident, tingués cura d'ells, ja que les persones a qui demanaven no els donarien pas gran cosa... Una expressió semblant al "Vaya usted con Dios" castellà.

DECLC, I, 526

Bugia

Avui, una bugia no és altra cosa que una peça indispensable dels motors d'explosió. La guspira que encén la benzina s'obté d'aquest invent. Abans, bugia era sinònim d'espelma, candela. El nom li ve de la cera amb què estaven fetes. A l'Edat Mitjana, una ciutat mediterrània i algeriana, Béjaïa (o Bugia en català), que és a l'est de la capital, Alger, es dedicava a l'exportació de cera per tota la mar Mediterrània. Era una cera molt bona i preuada. La gent, quan volia comprar una espelma de qualitat, demanava una bugia, de manera semblant a com nosaltres demanem un Xerès, que també és, de fet, el nom d'una ciutat...

DECLC, II, 326

Marrà

Aquest mot pot referir-se tan al mascle de l'ovella com a un verro, és a dir, a un porc destinat a cobrir la truja. En el darrer cas, la paraula ens arriba gràcies al contacte de molts segles amb els àrabs islàmics. De fet, la manera d'anomenar el porc en àrab (jinzírun) no té res a veure amb aquesta paraula. Els àrabs, molt amatents al compliment de les lleis d'Al·là, quan veien un porc, feien sempre referència al fet que els era privat de menar-ne, mitjançant una paraula que s'assembla a marrà: máhram (cosa prohibida). Per això, no és estrany que els parlants catalans, en sentir-los, confonguessin la prohibició amb el nom de l'animal.

DECLC, V, 496

Paraules vingudes d'arreu (III). Aires del nord

Bigoti

L'expressió saxona "Bye Gode" (Per Déu!) era usada com a jurament en diversos llocs de l'Europa dels segles XVI i XVII, etapa històrica en què Espanya governava els Països Baixos. Se suposa que els militars deien aquesta imprecació o jurament en moments d'una certa tensió i que l'acompanyaven amb una estirada nerviosa dels pèls del mostatxo. Els militars espanyols, que convivien amb esl dels Països Baixos, van atribuir l'expressió al gest i després el gest al mostatxo, al qual van començar a anomenar bigote. Finalment, el canvi va passar al català bigoti.

DECLC, I, 799

Boicot

El boicot és l'acord que duu a terme un grup de persones de no tenir relacions comercials, o de qualsevol altra mena, amb algú, en senyal de protesta per algun comportament que consideren inacceptable. El nom ens ve d'un senyor, el capità Charles Cunningham Boycott, un irlandès a qui un comte va encarregar el cobrament d'impostos als pagesos del seu territori. Els camperols trobaven que aquells tributs eren un abús i van convenir de no pagar-los. D'això fa uns cent cinquanta anys. El fet es va comentar molt als mitjans escrits i el nom del recaptador va passar a formar part dels diccionaris generals.

DECLC, II, 39





Paraules vingudes d'arreu (IV). Aires de l'est

Assassí

Al segle XII recorria la Mediterrània un grup que infonia terror per la brutalitat dels atacs a vaixells, ports i ciutats. Residien en una regió muntanyosa. Allà sembla que un cabdill els alliçonava sobre la vida del més enllà: drogava els seus seguidors amb fortes dosis d'haixix i després, en plena al·lucinació, els feia viure experiències ben plaents, com ara orgies, menjars i begudes exquisides... Quan despertaven, el cap els assegurava que havien estat al cel!

Això els convertia en fidels executors de les razies marines. Atacaven i assassinaven amb el deler de morir i arribar aviat al cel que ja "coneixien". Van ser anomenats "tribu dels haixixins". la gent, en referir-se a un homicida cruel, l'anomenaven "haixixí". Amb el temps la paraula àrab es va transformar en el nostre assassí.

DECLC, I,  455

Préssec, mandarina i persiana

Els països occidentals han estat sempre atents a tot allò que ha vingut d'Orient. Així, del costum oriental, pèrsic segons la tradició, d'ocultar les finestres de les mirades curioses del carrer per mitjà de gelosies i altres sistemes, ens han arribat les persianes (vingudes de Pèrsia) i dels fruits saborosos que n'arribaven tenim el nom dels préssecs (persicum malum). Un altre fruit el nom del qual dóna testimoni d'aquesta mirada atenta a Orient és la mandarina, atès que el seu color és molt semblant als vestits dels mandarins, alts funcionaris de la Xina imperial.

DECLC, VI, 798

Quiosc

De fa uns segles ha anat creixent a Europa la tradició de dotar les ciutats de jardins per a ús públic, semblants als que tenien els palaus de la noblesa. I aviat es va posar de moda construir-hi petites edificacions voltades de columnes i obertes de totes bandes, que servissin per a la recreació i d'aixopluc. Es van fer copiant els kösks turcs, unes glorietes típiques dels seus famosos jardins. Per això se'ls va anomenar quioscs. A l'inici als quioscs es venien flors, begudes, diaris. Actualment s'ha estès el significat a qualsevol botiga de diaris col·locada al carrer.

DECLC, VI, 966

Paraules vingudes d'arreu (V). Aires de l'oest

Brasiler

L'explotació més important del segle XVI, un cop descobertes les terres brasileres pels portugesos (Pedro Álvares Cabral, 1500), va ser la de l'arbre "do brasil", nom que fa referència a brasa, pel color de la fusta i del qual s'extreia un tint vermellós útil per al tractament de pells. El país es va anomenar Brasil i els seus habitants "treballadors del brasil", brasileiros (transformat a brasilers en català). Això explica que aquest nom no acabi en -eny com passa en altres casos (extremeny, madrileny) o com l'acabament castellà brasileño.

DECLC, II 203

El brindis i la ratafia

Les persones que arriben a un acord volen manifestar la satisfacció de l'entesa per mitjà d'algun ritu que ho escenifiqui. Aquest ritual ha estat moltes vegades un brindis de celebració. La paraula brindis l'hem importada de l'alemany i forma part de l'expressió germànica ich bring dir's, que significa "t'ho ofereixo".

La ratafia, aquest licor aromatitzat amb el suc de diverses fruites, serveix també per brindar. La ratafia ens ve de les Antilles franceses, del segle XVII. Allí ratificaven els pactes amb aquest licor i el van anomenar ratafia, un escurçament de l'expressió llatina "rata fiat res" i que vol dir justament això que es feia en brindar: "Que sigui ratificat el pacte". La tradició i la paraula van arribar fins a Europa. A Catalunya hi ha moltes comarques que n'elaboren, amb petites variants d'ingredients i de gust.

DECLC, VII, 123

Caliquenyo

La ciutat de Cali, de Colòmbia, dóna nom a aquest "cigar prim i dur de tirar" com el defineix el diccionari. Encara que actualment no sigui cert, es diu caliquenyo per indicar que està fet a Cali, de la mateixa manera que el cigar havà és elaborat a l'Havana. Hi ha molts noms com aquests, que vénen de l'Amèrica llatina cap a nosaltres. Però també n'hi ha que viatgen de Catalunya a les Amèriques. En civersos països sud-americans, un paper de barba es diu "capellades", atès que la majoria d'ells eren fets en aquesta població de l'Anoia i duien aquest nom a la filigrana.

DECLC, II, 429

Relaciona imatges de muntanyes amb el seu nom

Aprofitant que el nostre institut té nom de muntanya, et proposem que identifiquis les que apareixen en aquestes fotos.

Aconcagua - Aneto - Canigó -
Everest - Kilimanjaro - Machu Picchu -
Mont Blanc - Montserrat - Pica d'Estats - Teide

La primera és molt fàcil!

 

Solucions noms de muntanya

Solucions