Com tothom sap, el català ve del llatí, una llengua immigrada que va arribar a les nostres contrades cap al s. II a. C. La major part del lèxic del català prové de la llengua d'Escipió, però... que el llatí es convertís en cada una de les llengües romàniques actuals és fruit, en bona part, de la influència del substrat lingüístic, diferent en cada un dels territoris. I, fruit dels contactes entre grups humans de diverses procedències, les llengües acullen paraules noves. Potser nous conceptes i realitats fins llavors desconegudes. En veurem algunes, classificades per punts cardinals.
Comencem amb els...
AIRES ANTICS
Alarma
Moltes exclamacions han passat a ser paraules corrents del nostre llenguatge. Per exemple: Amb Déu siau! es converteix en adéu; Anuncià l'àngel a Maria... es converteix en Àngela, per dir sí, que s'està d'acord amb alguna afirmació. A l'arma! era el crit amb què les autoritats militars feien formar els soldats per a un atac contra l'enemic. D'aquest crit es va passar al verb alarmar i després al nom alarma i a l'adjectiu alarmant.
DECLC, I, 391
Armari
El mot arma ve del llatí i significa el mateix que en l'actualitat. L'armari era, doncs, el moble on es desaven les armes. Els cavallers, que duien armadura, necessitaven uns espais alts per penjar-hi l'elm, la cuirassa, la llança... Més tard a l'armari hi van col·locar també copes i altres objectes de metall.
La roba es desava en mobles més aviat plans, com baguls, caixes de núvia, calaixeres, etc. Amb el temps -i amb el costum cada cop més estès de penjar la roba- els antics armaris van deixar de contenir armes i van ser llocs molt adients per posar-hi vestits de manera que no s'arruguessin...
DECLC, I, 390
Calamitat
"Quina calamitat!". Es relaciona fàcilment aquesta expressió amb fets terribles, portadors de seqüeles de destrucció i de mort: epidèmies, terratrèmols, inundacions... I no es fa debades. La pagesia romana, quan deia "Quina calamitat!" (calamitas!), es referien sempre al mateix desastre: les tiges de blat, ordi o civada s'havien migpartit i el gra era a terra a punt de podrir-se. Els calami eren les tiges dels cereals. Quan la tempesta, l'huracà o l'exèrcit invasor abatia els camps de blat doblegant els calami, la població es quedava sense l'aliment quotidià per excel·lència: el pa. Per això, la paraula calamitat va ser sinònima de desastre o destrucció irreparable i greu.
DECLC, II, 407
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada