Fes les coses a la babalà és fer-les de qualsevol maenra, irreflexivament. És una expressió molt antiga de la llengua àrab, que sona de la mateixa manera que la seva font "alà báb Al·lah" que significa "a la mà de Déu". Sembla que era l'expressió amb què els ciutadans acomiadaven els pidolaires que passaven per les cases i carrers de pobles i ciutats demanant caritat, com dient-los que Al·là, el Déu provident, tingués cura d'ells, ja que les persones a qui demanaven no els donarien pas gran cosa... Una expressió semblant al "Vaya usted con Dios" castellà.
DECLC, I, 526
BugiaAvui, una bugia no és altra cosa que una peça indispensable dels motors d'explosió. La guspira que encén la benzina s'obté d'aquest invent. Abans, bugia era sinònim d'espelma, candela. El nom li ve de la cera amb què estaven fetes. A l'Edat Mitjana, una ciutat mediterrània i algeriana, Béjaïa (o Bugia en català), que és a l'est de la capital, Alger, es dedicava a l'exportació de cera per tota la mar Mediterrània. Era una cera molt bona i preuada. La gent, quan volia comprar una espelma de qualitat, demanava una bugia, de manera semblant a com nosaltres demanem un Xerès, que també és, de fet, el nom d'una ciutat...
DECLC, II, 326
Marrà
Aquest mot pot referir-se tan al mascle de l'ovella com a un verro, és a dir, a un porc destinat a cobrir la truja. En el darrer cas, la paraula ens arriba gràcies al contacte de molts segles amb els àrabs islàmics. De fet, la manera d'anomenar el porc en àrab (jinzírun) no té res a veure amb aquesta paraula. Els àrabs, molt amatents al compliment de les lleis d'Al·là, quan veien un porc, feien sempre referència al fet que els era privat de menar-ne, mitjançant una paraula que s'assembla a marrà: máhram (cosa prohibida). Per això, no és estrany que els parlants catalans, en sentir-los, confonguessin la prohibició amb el nom de l'animal.
DECLC, V, 496
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada