divendres, 7 d’octubre del 2011

Paraules vingudes d'arreu (V). Aires de l'oest

Brasiler

L'explotació més important del segle XVI, un cop descobertes les terres brasileres pels portugesos (Pedro Álvares Cabral, 1500), va ser la de l'arbre "do brasil", nom que fa referència a brasa, pel color de la fusta i del qual s'extreia un tint vermellós útil per al tractament de pells. El país es va anomenar Brasil i els seus habitants "treballadors del brasil", brasileiros (transformat a brasilers en català). Això explica que aquest nom no acabi en -eny com passa en altres casos (extremeny, madrileny) o com l'acabament castellà brasileño.

DECLC, II 203

El brindis i la ratafia

Les persones que arriben a un acord volen manifestar la satisfacció de l'entesa per mitjà d'algun ritu que ho escenifiqui. Aquest ritual ha estat moltes vegades un brindis de celebració. La paraula brindis l'hem importada de l'alemany i forma part de l'expressió germànica ich bring dir's, que significa "t'ho ofereixo".
La ratafia, aquest licor aromatitzat amb el suc de diverses fruites, serveix també per brindar. La ratafia ens ve de les Antilles franceses, del segle XVII. Allí ratificaven els pactes amb aquest licor i el van anomenar ratafia, un escurçament de l'expressió llatina "rata fiat res" i que vol dir justament això que es feia en brindar: "Que sigui ratificat el pacte". La tradició i la paraula van arribar fins a Europa. A Catalunya hi ha moltes comarques que n'elaboren, amb petites variants d'ingredients i de gust.

DECLC, VII, 123

Caliquenyo

La ciutat de Cali, de Colòmbia, dóna nom a aquest "cigar prim i dur de tirar" com el defineix el diccionari. Encara que actualment no sigui cert, es diu caliquenyo per indicar que està fet a Cali, de la mateixa manera que el cigar havà és elaborat a l'Havana. Hi ha molts noms com aquests, que vénen de l'Amèrica llatina cap a nosaltres. Però també n'hi ha que viatgen de Catalunya a les Amèriques. En civersos països sud-americans, un paper de barba es diu "capellades", atès que la majoria d'ells eren fets en aquesta població de l'Anoia i duien aquest nom a la filigrana.

DECLC, II, 429

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada